13 Abr Els catalanistes no volen promoure les nostres modalitats
L’article 35 del nostre Estatut d’Autonomia diu textualment: “(…) Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua”.
Dintre d’aquest marc legal s’ha d’entendre, per tant, la línia d’ajuts que, per un import de 70.000 euros, ha aprovat l’Institut d’Estudis Baleàrics per tal de fomentar l’ús de les modalitats insulars en els llibres de text. Una convocatòria que no és cap novetat, donat que l’any passat ja es va dur a terme una altra línia d’ajuts de 40.000 euros amb aquesta mateixa finalitat, a la qual s’hi van acollir dues editorials.
El Govern, per tant, l’únic que fa és complir amb un mandat imperatiu dictat pel mateix Estatut d’Autonomia, apart de complir amb el programa electoral del Partit Popular i complir amb el sentit comú. Qui, sinó el Govern balear, té la obligació i el deure de defensar, promoure i protegir les nostres pròpies modalitats? Qui ho farà si no és el Govern? Seria admissible que el Govern no fes res mentre es va esvaint el nostre lèxic, les nostres expressions, la nostra pròpia idiosincràsia?
El procés d’estandardització de la nostra llengua està laminant i deixant en desús, moltes expressions i girs que són molt nostres, que són una riquesa per la llengua catalana, i que si no les defensam noltros, no les defensarà ningú. Per què a les escoles s’han de mostrar expressions barcelonines, quan aquí en tenim de pròpies, que són tant correctes com aquelles, però que per un procés d’autoodi alguns les pretenen arraconar com si fossin de menor categoria?
És curiós que els mateixos que ara demanen que es retiri la partida de 70.000 euros destinada a fomentar les nostres modalitats lingüístiques, van aplaudir els més de 4 milions d’euros regalats ala Obra CulturalBalear amb l’objectiu de difondre i imposar el català de Barcelona i el catalanisme més furibund a les Illes Balears.
Els partits d’esquerres i els sectors ultracatalanistes tenen, entre cella i cella, acabar amb les nostres varietats dialectals. Volen una llengua uniformitzada, homogènia i monolítica, amb l’objectiu de catalanitzar-nos per aconseguir els seus enyorats i inexistents Països Catalans. Precisament tot el contrari d’allò pel que va lluitar Mossèn Alcover, el gran divulgador i gran defensor de les modalitats dialectals.
Des del meu punt de vista, totes les polítiques que vagin encaminades a promoure les nostres peculiaritats, les nostres modalitats lingüístiques, lo nostro, hauria de tenir el màxim recolzament de tots. Ho repetesc, si no les defensam noltros, no ho farà ningú. És increïble, per tant, sentir com alguns s’estimen més defensar el català de Barcelona o el de Vic, front el català propi de les Illes Balears. El catalanisme militant ha quedat en evidència.
Antoni Camps Casasnovas
Diputat del Grup Parlamentari Popular